Bé, com veieu ens deixem caure per aquí una altra vegada, la veritat és que per falta de temps i no pas de ganes. Us farem un petit resum del que ha estat aquest estiu, que per cert ha estat bastant intens. Primer com sabeu vam anar a Paris 3 dies, molt ben aprofitats i divertits, després vam estar 3 dies més a Disney, que van ser super intensius i que l’Adrià s’ho va passar d’alló més bé, pujant a les atraccions i trobant-se a l’hotel i pel carrer als personatges de les seves pel.lícules preferides.

Després de la estada a França, van anar 2 dies a Asturies, a veure a un bon amic aficionat a Superman, Alberto, la veritat es que se’ns va fer molt curt però vam  estar molt bé i l’Alberto es va portar com un gran amfitrió fent-nos sentir com a casa.

I com no podia faltar la visita obligada al Fussimanya, amb la familia.

I per acabar l’estiu com sempre la reunió familiar a la Festa Major de les Franqueses, i la foto de record, per molts anys poguem fer-la, calcular i mirar allà on estava cadascú l’any anterior. Records de melangia per l’estiu que s’acaba.

Però el millor d’aquest estiu va ser el saber que l’any que ve a la nostra petita familia seriem un més.

Pues ya llevamos 2 días en Paris. Hemos vuelto después de 2 años por que nos dejó muy buen sabor de bica. En aquella ocasión Adriá tenía dos años y lo llevábamos con carrito. Ahora tiene cuatro y va brincando por todos los lados. Eso tiene el inconveniente de que se cansa mucho mas que antes. De todas maneras se està portando como un machote.

Todavía nos queda un día y medio aquí y una lista enorme de cosas por hacer. Ya veremos si nos da tiempo.

Por ahora hemos hecho los clásicos: subir al arco del tiunfo y a la torre Eiffel. Hemos hecho unas fotos increíbles que muy pronto subiremos.

Para hacer bica os dejamos una hecha con el iPhone.

I… el mes de juny s’ha acabat i amb aixó han arribat els festivals de fi de curs el de l’escola de música, el l’esplai i el de l’escola. Tots ells molt divertits i molt treballats i on l’Adrià i va participar activament i s’ha passar molt bé, i per què no dir-ho ho va fer molt bé.

Festival de l’Esplai Can Ganduxer 30 de maig’09

Festival escola de música 18 de juny’09

Festival escola 23 de juny’09

El mateix dia, després de la festa, vam anar de cap de setamana a Port Aventura, i la veritat que van ser dos dies fantàstics i super divertits, tan per nosaltres com pels més petits. La veritat és que no sabria dir-vos qui s’ho va passar millor.

Bé després d’un bon temps sense escriure, tot sigui dit per falta de temps, us posarem una mica al dia des de l’última vegada. El mes de juny el vam començar molt bé, per què vam anar a la festa d’anviersari de l’Uri, 4 anys que grans!!!

Empieza el tiempo de playa como se acabó, es decir, el Adria metido en el agua son traje de baño y sus padres fuera vestidos de calle. Se lo ha pasado en grande como os podéis imaginar.

Aquest dissabte s’ha disputat a l’escola de l’Adrià el cross anual on hi participen tots els nens i nenes de l’escola que ho vulguin, i també els pares. I es clar, el vam apuntar per què ja que sempre corre i li agrada molt, era una bona oportunitat, tot i que haig de dir que jo mateixa no les tenia totes per què creia amb tants nens un faria caure a l’altre i que l’Adrià cauria i no arribaria, però bé la cosa va anar tant bé, que no ens ho esperàvem. L’Adrià després d’una sortida una mica dubtosa va arrencar a correr fins posar-se primer, i a poquets metres de la meta va caure, cosa que va aprofitar el segon corredor i es va col.locar primer, després l’Adrià s’aixecà sense pensar-s’ho i va arribar segon enganxat als talons del primer contrincant…. I una gran emoció i orgull ens va embargar als pares de la criatura. La veritat és que va ser molt emocionant i l’Adrià estava molt feliç d’haver quedat dels primers. Aquí teniu unes quantes fotos d’aquests moments.

Pues efectivamente, la gente lo dice y cuando eres joven piensas que exageran pero realmente lugo te das cuenta. Hace 4 años nació Adria y parece que fue ayer. Ha crecido muy rápido y quedan para el recuerdo las papillas y los lloros sin saber la causa. Eso si, ahora tenemos otras cosas como los días que se levanta y te dice que no tiene sueño a las 7.

Todo esto viene por que hace unos días fue su cumpleaños (31 de marzo) y con todo el lío no hemos tenido tiempo de casi nada. Se ha de tener en cuenta que hemos tenido que organizar tres fiestas (amigos, compañeros de cole y familiares).

Ahora os cuelgo alguna foto para veáis lo bien que se lo ha pasado.

Realmente parece que el carnaval ha durado 100 días por que desde que Adria recogió del tió el disfraz de Superman no recuerdo un solo día en el que no se la haya puesto. Luego vino el disfraz de Spider-man mío de cuando tenía apenas 4 años.

Pero los colofones han sido: primero el día que coincidimos con sus amigos en el cole y su primo Xavi, y segundo el día que coincidió con su inseparable amiga Ariadna.

Os dejo unas fotos.

Ha arribat el carnestoltes, i com no podia fallar el nostre fill es disfresarà. Com ja sabeu tots els que ens coneixeu una mica, que a l’Adrià li agrada molt el Superman i nosaltres teniem molt assumit que es disfressaria de Superman, a més a més el Tió li va cagar la disfressa, per tant i com és de lògica aquesta és la disfressa que teniem preparada, però les coses han canviat. Resulta que l’altre dia parlant de disfresses va sortir una disfressa que tenia el pare de la criatura quan tenia la seva edat, una de Spiderman, i que ha passat… Doncs sí, el nen de la mare…, s’ha enamorat de la disfressa de fa uns 28 anys de Spiderman i sabeu quina vol portar a la festa de Carnestoltes de l’escola… si senyor! la de Spiderman! Bé aqui us deixo unes fotos per què pogueu riure una estoneta.